L'altre dia, quan vaig entrar a la classe de l'Ilham, tots estaven rient. Em va fer molta gràcia, perquè fins i tot ella i la Karima semblava que s'ho passessin bé i això em va fer sentir bé ^^
Dic l'altre dia perquè no em vaig recordar d'escriure el dijous quan vaig arribar a casa; per això ho faig ara, abans que se m'oblidi :P
Doncs bé, la profe els va fer callar. La veritat és que vaig trobar que no hi havia les taules gaire ordenades (estavan tots força junts i això feia que es distraguessin més i la profe hagués d'avisar amb més freqüència!). Estavan tots força distrets!!
L'Ilham estava a la punta, però estava junt amb dos o tres més que li anaven passant paperets. Ella me'ls ensenyava; tot eren parides! Jo li vaig dir que no en fes cas, dels papers i que mirés d'entendre el que deia la profe. Ella em va fer cas. També llegia els papers que li passaven, però jo veia que estava per la feina, que és l'important! (La veritat és que hi ha un nen a la classe, que sempre que hi vaig em comença a dir coses i la distreu; no sé si és perquè hi són¡c jo o ja ho fa sempre, però és que no calla mai!!)
Només entrar li vaig comentar el que em va dir l'Ignasi que fes. Li va semblar bé (que mona^^). Li vaig dir que em portés els exercicis explicats que havien fet aquell dia, ja que no té el llibre i no pot fer els altres (ah! la profe li va dir que no comprés el llibre, que ella ja li donaria material més fàcil per anar treballant. Jo li vaig preguntar si ho havia de fer a casa o a la classe; em va dir que en principi a la classe, però que potser algun dia ho hauria de fer per casa).
No et pots imaginar com em vaig sentir de bé quan sense que jo li digués res, només veure'm, ja va agafar el llapis per començar a copiar els exercicis de la pissarra!! ^^
Em vaig quedar flipant!! Ja sé que és una cosa que hauria de semblar super normal, però mira, en aquell moment vaig sentir que havia fet alguna cosa, que ella, només veient-me s'havia recordat que havia de fer servir el llapis, com un instint! Ai... em sembla raro escriure això, però és que em va sobtar molt; al principi em pensava que li costaria molt, agafar aquest hàbit, però ara veig que no, que ja ho ha agafat per costum (o almenys quan jo hi sóc!^^).
*Estic contenta d'estar amb ella a la classe!*
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Veus que bé? ja li has inculcat un hàbit...i d'un en vé un altre i un altre...i anem fent. També és important que no faci cas dels paperets....que en´són de "tontes" aquestes nenes....i més si diuen cosetes que fan mal. L'Ilham sap quedar bé amb els profes i amb tu, però no té gaires amigues i sempre està en mig de problemes....suposo que necessita que li facin cas i és la seva manera de que,encara que sigui malament, algú la tingui en compte...i això li està fent mal. Si veus l'oportunitat de dir-li, en el moment, comenta-li aquesta actitud perquè de mica en mica vagi obrint els ulls.És dificil, ja, però el problema és que jo no li puc dir en el precís moment que passa i després perd efectivitat el que li comenti.
cris!!...em passo x ki..espero que et vagi bé amb l'Iham la nena...i que et vagi millor que ami
^^lorena
Publica un comentari a l'entrada